dijous, 19 de juliol de 2012

MEETING POINT

Els sindicats ens han convocat el dijous a les 20.00 h en la plaça San Agustí per a manifestar-nos! Els treballadors de la casa eixirem en bloc cap allà des de la porta de la Territorial (Baró de Càrcer, 36) i crearem la costum d'eixir des d'ací i possibilitar un bloc contundent de rebuig a les mesures plantejades pel Govern.


P.

dimarts, 17 de juliol de 2012


MENTIDES, OBLITS I MITGES VERITATS

Este dissabte s’ha publicat al BOE el Reial Decret-llei 20/2012, pel qual s’aproven les majors retallades de la democràcia, a les que vam fer referència en una entrada anterior. I quina va ser la meua sorpresa en llegir l’esmentat text, en comprovar com a la roda de premsa post Consell de Ministres s’havien omés “interessadament” alguns aspectes espinosos de les retallades.

El Ministre Montoro va explicar amb tot luxe de detalls que als treballadors públics se’ns ingressaria la paga extra de desembre que ara se’ns lleva, en un fons de pensions en 2015. No obstant, en el decret no apareix ninguna data i condiciona la devolució al cumpliment dels objectius d’estabilitat. El que a la realitat es traduïx en que ens hem quedat sense eixos diners.

Un altre oblit del Ministre és que es suspenen els convenis col·lectius per al personal laboral públic.

El BOE també informà d’un altre tema ocult: el Govern podrá suspendre l’abonament de les prestacions per desocupació quan s’aprecien “indicis” suficients de frau.

A més, disminuïxen un 13 % els diners que es donen a les comunitats per cada dependent, el que suposa una clara invitació a que éstes minoren les ajudes a la dependència.

Després d’analitzar tot açò podem pensar que els “pobrets” dels nostres governants tenen massa coses al cap i s’han oblidat de comentar alguns aspectes de les retallades, o per contra, pensar que ens han tornat a enganyar una vegada més (i ja van unes quantes). I com podem qualificar aquest comportament? És un comportament cobard? És un comportament interessat? Un comportament maquiavèl·lic? El cas és que una vegada més ens l’han clavat per partida doble, amb les retallades i amb els enganys.


P.




dissabte, 14 de juliol de 2012

BLOG EN CONSTRUCCIÓ


Aquest espai és una inciativa oberta i dinàmica que arrenca amb la col.laboració d'uns quants (des) interessats i us demanem que deixeu la vostra empremta en aquest blog enviant els vostres suggeriments. 
Si trobes que pots aportar agluna cosa o si la informació o imatges confonen, dis-ho!
Estem segures que aportareu enllaços i comentaris que ens poden ajudar a coneixer la nostra realitat, lligar-la amb altres i organitzar-nos!
A més a més segur que hi ha algunes errades, per la qual cosa discupleu si alguna us molesta.
Gràcies companys! 

dijous, 12 de juliol de 2012

RETALLADES PER TUTTI


Passe a enumerar les retallades anunciades ahir per Mariano Rajoy al Congrés dels Diputats:

-        Reducció de la prestació per desocupació. A partir del sisé mes es passarà de cobrar el 60 % de la base reguladora al 50 %.

-        Increment de l’IVA. El tipus reduït passa del 8 % al 10 % i el normal puja del 18 % al 21 %. Esta mesura entra en vigor el proper diumenge.

-        Es reduixen les ajudes a la dependència.

-        S’eliminen quasi totes les bonificacions a la contractació.

-        Es reduixen un 30 % els regidors de les corporacions locals.

-        Es reduixen les subvencions a sindicats, asociacions empresarials i partits polítics.

-        S’elimina la desgravació per adquisició de vivenda.

-        Es reduixen els alliberats sindicals.

-        S’incrementa l’impost sobre el tabac.

-        S’augmenta la fiscalitat mediambiental.

-        S’elimina la paga extraordinaria de desembre per als empleats públics.

-        Es reduixen els dies de lliure disposició per als treballadors públics.


Una vegada relacionades totes les retallades anunciades per Rajoy, que suposen una agressió brutal a la ciutadania en general, me faig algunes preguntes: A què esperem per a eixir al carrer? A què esperem per a movilitzar-nos? Anem a perdre més temps en disquisicions i disputes entre diferents partits, sindicats i associacions de diferents àmbits? Anem a anar tots a una d’una vegada? Anem a exigir que es respecten els nostres drets? Anem a exigir responsabilitats politiques i judicials als responsables d’aquesta situació? Anem a empendre mesures serioses que estiguen al mateix nivell que els atacs que estem rebent?

Bé, aquestes i moltes altres preguntes se'm passen pel cap i arribe a la conclussió de que si no oposem resistència, però resistencia de veritat (res de tonteries), ens llevaran el poc que ens queda.

P.


PD: Ací vos deixe l'enllaç d'un magnífic article que un amic ha publicat al seu blog.http://tcbup.blogspot.com.es/2012/07/montoro-is-on-fire.html
Ni açò ens va a quedar:




P.

dimarts, 10 de juliol de 2012

DESMUNTANT MITES


Des de sempre s’ha tingut una imatge molt distorsionada dels treballadors públics, sobre els que hi han diversos mites, que si sempre estan esmorzant, que treballen poc, que cobren molt, etc.

Als últims temps i, més concretament des de l’inici de la crisi econòmica que atravessem, un sector dels polítics ha posat en el punt de mira al col·lectiu dels empleats públics. Assistim a una brutal campanya de desprestigi tant del sector públic com dels seus treballadors. Així, escoltem diariament a alguns polítics fer comentaris més propis de la barra d’un bar que de representants de la sobirania popular.

A continuació, vaig a intentar desmuntar alguns d’aquestos mites. Comencem:

  1. Hi han molts funcionaris. Com que esta és una qüestió quantitativa és molt fàcil de rebatre. En 2008 el percentatge de població activa empleada en el sector púbilc al conjunt de l’Estat era del 12,75 %. Es pot pensar que és una xifra elevada però aquesta impressió canvia ràpidament si comparem la xifra amb la d’altres països de la Unió Europea. Finlandia ocupa el 24,64 % de la seua població activa en el sector públic. Suècia al 26,2 % i Dinamarca al 31,27 %. Sobren les paraules.

  1. Treballem poc. La nostra jornada laboral no dista molt de la jornada que es fa al sector privat o, al menys, a la que legalment s’hauria de fer.

  1. Cobrem molt. Aquesta afirmació és rotundament falsa. Els empleats públics que hem entrat a l’Administració Pública a través de proves selectives tenim un salari igual o inferior al que cobren els treballadors del sector privat en categories profesionals similars. Un altra cosa és la colla d’assesors i polítics ficats a dit, éstos són els que s’emporten “la pasta”, però aquestos no són personal funcionari ni laboral, són càrrecs de confiança que únicament servixen a interessos polítics.

  1. No s’ens controla l’entrada i l’eixida. Els treballadors públics enregistrem la nostra entrada i eixida dels centres de treball mitjançant diversos mètodes, a través de programes informàtics, amb targetes personalitzades o per empremta dactilar. I al pas que anem no seria estrany que acabem fitxant per escáner de retina.

Una vegada desmuntats estos mites, cal preguntar-se el motiu que s’amaga darrere de la campanya de desprestigi del sector públic. La primera causa és, bàsicament, desviar l’atenció, intentar que els ciutadans s’obliden d’exigir responsabilitats polítiques per tot el que està passant, i es centren en criticar als treballadors públics, que com hem vist de privilegiats no tenim res.

D’aquesta manera, si aconseguixen crear una mala imatge del col·lectiu d’empleats públics, al retallar-nos i endurir-nos les condicions de treball, ningú no eixirà en la nostra defensa.

Però a més, hi ha una raó ideològica de fons. El pensament dominant al món occidental a l’actualitat és el neolliberal, que té les seues arrels als economistes clàssics com Adam Smith, que es postulaven en favor d’un sector públic amb un paper residual a l’economia, amb un tamany molt reduït. Per tant, s’està aprofitant l’excusa de la crisi i de l’endeutament (un mite que desmuntarem en un altra ocasió), per a desfer el sector públic i l’Estat del Benestar. I com a prova tenim els retalls a les Administracions Públiques, el recent “medicamentazo”, la reducció d’ajudes a la dependència, la privatització de la gestió del sistema sanitari, l’increment de la ratio d’alumnes per aula, etc.

El problema no són els funcionaris. Si la solució fóra eliminar els empleats públics jo m’oferisc voluntari per a que m’executen, que me lapiden a la plaça pública i problema resolt. Però la solució a la crisi no passa pels funcionaris, es tracta d’una crisi generada pel sector privat i hi ha altres formes més justes d’estalviar, com per exemple incrementant els impostos a les grans fortunes i altres sectors privilegiats com els banquers, que reben indemnitzacions multimilionaries per fer mal la seua feina i per estafar a accionistas i clients.

P.


dijous, 5 de juliol de 2012

RECOLZEM A LES NETEJADORES

Una mostra més de les polítiques neoliberals que provoquen la degradació dels serveis públics és la problemàtica que pateixen les dones de la neteja del nostre edifici, que porten treballant 5 mesos sense cobrar. I nosaltres ens plantejem, cóm atenen les seues necessitats bàsiques? Cóm poden pagar les seues factures?

És de destacar la fermesa i la valentia que demostren defensant els seus drets, actitud de la qual tots n'hauriem d'aprendre.

Nosaltres les recolzem i dins de la campanya de DIVENDRES DE DOL, els fem costat. A continuació deixem constància gràfica. 








Dijous concentració!

Tots els dijous els treballadors estem concentrant-nos a la porta del nostre centre de treball. Des de l'abril  estem eixint al carrer,  tallem el trànsit, i fem soroll. 
Allò que importa és seguir avançant en la unitat i la acció. És una carrera d'obstacles que no entén de vancances.
T'esperem durant tot el mes de juliol!
Donem gràcies als companys de la policia que ens ajuden en els talls de carrer.